Atención: Bandas sonoras caloríficas

Bon dia!!!

Avui ens hem aixecat i hem anat a esmorzar... Unes de les coses millors de les vacances és aixecar-se i anar amb un bar a esmorzar... És un luxe...

Hem pensat de comprar unes navalles, que són típiques de Albacete i un ganivet pel pare de la Marta. I no hem pogut anar a una millor botiga: sabeu aquelles botigues de les de tota la vida? Pues eso... Ens ha atès un home molt molt amable i a mi (el Jordi) m'ha recordat molt al meu avi patern... Els números dels comptes, com embolicava els ganivets... Aix... I ens ha atès de meravella!!! 

[SONA: Himno de la Cuchillería de Albacete]

Hem tornat al hotel per deixar les compres i cap a Alcalá de Xúquer! Per la carretera hem passat per tres desviaments cap a Fuentealbilla (el poble d'Iniesta), però no hem vist cap rastre de vida intel·ligent ni construcció, tret de vinyes que pressuposem que són de la seva bodega. L'Albert afirma que deuen ser invisibles com ell n'és de blanc!

La veritat és que teníem moltes ganes d'anar-hi. És el típic poble que queda de postal... Està situat a un meandre del riu Xúquer, aprofitant la vall per fer les construccions a banda i banda de la carena. Entre que la pedra és blanquinosa, que té infinitat de coves i que el castell, per molt que estigui a la part més alta del poble, queda per sota de la resta de plana manxega, fa que sigui un poble sorprenent.

[SONA: Vertigo - U2]

La veritat és que el poble és bonic, però amb la calorada que feia no l'hem pogut gaudir... Hem visitat el Castell i la Casa Cova, i ja hem buscat un lloc per dinar a l'ombra perquè el solet ens era massa! L'estona que hem estat al poble hem passat dels 40 graus, i només ha refrescat una mica (ha baixat cap a 38) a l'hora de marxar...

L'estem començant a agafar apreci...

El Castell torna a tenir els protagonistes del dia d'ahir (don Juan Manuel i, segles més tard, don Juan Pacheco). És una reconstrucció prou bona  d'un castell que el més provable és que s'encarregués del  control de trànsit fluvial, ja que el tram que divisa del riu és prou gran. No hem tingut gaire més informació, atès que la informació que donaven eren uns plafons on informaven més de la història de les terres manxegues que no pas del castell i la població en elles mateixes... Després hem anat a veure una casa cova. Era una recreació de una casa cova típica d'Alcalá de Jucar dels anys 30. Es molt xula tot i que ens hem pensat que aquesta, en cas d'existir de veritat, seria una casa de alt nivell adquisitiu.

[SONA: Highway to Hell - AC/DC]

Després de dinar, el Jordi ha mostrat una imperiosa necessitat d'anar a la piscina. Bé, no només ell, però sí que és veritat que ha estat el primer que ho ha verbalitzat! Un cop hem arribat allà, no hem estat capaços de sortir de l'aigua, fins que el Jordi ha començat a donar símptomes de patir un cop de calor lleu... No patiu, ell està bé, simplement és que com diuen en castellà antic "estamos pillando cacho"... Hem acabat tan farts del caloret que després de la piscina i prendre quelcom, els 45 minuts de cotxe cap a l'hotel amb l'aire condicionat ens sonaven a música celestial!

Gazpacho Manchego

Torta de Alcalá

Granissat amb cervesa... boníssim

Un cop a Albacete, hem tornat a la tasca de la Feria, on es sopa genial amb poc pressupost, i així hem pogut fer un bon comiat a aquesta ciutat. Ens ha sorprès veure una pissarra penjada on posava els dies que quedaven, però sense especificar perquè era aquell compte enrere... Un cop hem acabat de sopar i les cambreres han estat més tranquil·les, hem estat xerrant i ens ha explicat que les quedaven 8 nits per obrir, que passats aquests dies havien de desmuntar tot el "xiringuito" (literalment, treure tot el muntatge) i no podien tornar a fer temporada fins el 25 de març. El Jordi ha flipat molt amb aquesta dada, atès que implica que no només sigui de temporada, sinó que una fira s'allarga sis mesos en el temps...

Mancheguito, Dulciena i Lomo de Orza

[SONA:  Wonderwall - Oasis]

Passeu molt bona nit! Demà més i millor!!!!