Castell de Almansa y Chinchilla: Condicions meteorològiques extremes

Bon dia!!

Avui ens hem llevat i hem anat a esmorzar per Albacete. Hem anat a un bar a fer un cafè amb llet i unes torrades boníssimes (amb tomàquet... El que és bo, és bo) i hem parat per comprar aigua, que farà calor i mocadors. Ens hem trobat amb la primera curiositat del dia:

I carretera i manta!! Cap a Chinchilla!! Uff... Quin poble.... És preciós!!! 

Hem anat cap a l'oficina de turisme i hem reservat una visita a la tarda. Canvi de plans. Farem Almansa al matí. Cap a Almansa!!!

Hem arribat a Almansa i de seguida hem vist el castell. Després de veure Chinchilla m'ha semblat una mica... Mhe... Doncs no! A veure... El poble no ens ha semblat res especial però el castell és una passada!!! Està restaurat i hi ha un centre en l'interior que recrea una de les torres que es va enfonsar amb el pas del temps on hi ha, entre altres coses, una maqueta i una visita virtual a una recreació del castell en realitat virtual.

Sobre una torre de defensa construïda pels moriscos i conquerida amb la reconquesta; Don Juan Manuel, cosí de Alfons X, construeix un castell per tal d'enfortir la frontera del seu domini amb la corona d'Aragó (segle XIII i XIV). La construcció es fa aprofitant dos "parets" de roca naturals per fer les primeres muralles. 

El castell va passar per diferents reformes: al segle XV, Juan Pacheco es va construir la torre del homenatge; va afegir torres en forma rodona, més fàcils de defensar; una barbacana, un fossar amb una bestorre i un pont llevadís  que el feia gairebé inespugnable. A més es va escavar la part central i es van construir uns dipòsits d'aigua fluvial.

El castell va ser clau en la batalla de Almansa que va acabar amb el sotmetiment del regne de València que com el regne d'Aragó s'havia posicionat a favor de Carles d'Austria en compte de Felip V...

Més endavant el castell es va abandonar i un terratrèmol al s. XVIII va moure una de les parets del dipòsit fluvial i tota la part central es va esfondrar, deixant tot completament en ruïnes. (Sort que al segle XX es van adonar que era interessant recuperar la memòria històrica!) 

Després de entrar a les 12:10, a les 13:45 encara estavem i ens han fet fora literalment (som dels pesats que llegim tots els plafons, no deuen estar acostumats).

Us hem de dir que fa molta molta calor... Fa tanta calor que el vent és calent, com si entressis al metro... Amb prou feines hem trobat un lloc per dinar per què pràcticament tot està tancat. No és un lloc turístic. I després hem fet un geladet.

Menys mal que hem pensat de portar el banyador per què anar a la piscina ha estar CLAU per la nostre supervivència. No exagerem.

Ja fresquets hem anat cap a Chinchilla a fer la ruta turística. Hem arribat al centre turístic i de seguida hem començat. Chinchilla te vestigis íbers i romans però el més important torna a ser morisc. Amb la reconquesta va passar a mans del Marquesat de Villena. De nou, Juan Pacheco, va iniciar la reconstrucció, i com és normal, es va fer una torre de homenatge. Com a dada curiosa només dir que per tal de donar-li un servei, aquesta havia de ser més alta que la serralada del costat per poder veure possibles invasions, així que no es van estar de res i la van aixecar 35 m.

Més enllà de l'esplendor del segle XV del castell de Chinchilla i havent donat la màxima importància en aquest enclau privilegiat, el declivi va arribar al segle XVIII quan els francesos, a mans del conegut Jose Bonaparte, van fer caure la torre de l'homenatge després d'un setge de 8 dies. Després d'aquest lamentable incident, el castell va quedar oblidat fins finals del segle XIX que es va convertir en un centre penitenciari, que desgraciadament va ocasionar l'enderrocament de tota la part històrica fins el seu enderrocament total a 1976.

Però a Chinchilla no només hem vist el castell. Té tot un casc històric prou interessant, com per exemple les cases cova. Sí, sí, pràcticament iguals a les que podem trobar a Guadix - Granada. (De fet ha estat una de les parts de la visita més "accidentades" del dia d'avui. En un primer intent, quan ens hem apropat ens ha caigut un ruixats d'aquests d'estiu que ha deixat a la Marta i a la Isabel, la nostra guia, a punt per participar en un concurs d'aquests de Miss Samarreta Mullada. Quina manera de caure!!!! De fet, no només ha estat la pluja, també era el vent, una ventada digna de la terra dels molins. Un vent d'aquells que fa perdre el cap ... si no, mireu en Jordi ... "Sin tele y sin cerveza, Jordi pierde la cabeza")

Al final, la visita se'ns ha allargat una mica. Potser una mica mica massa i tot, perque entre veure Chinchilla i la fauna local que se'ns ha apropat per saludar hem acabat passades les 21.30, així que hem tornat a Albacete que eren les 22.15 aproximadament.

23:00 de la nit. Hem dubtat entre tornar a la fira o anar al centre. Va! Anem al centre que no hem caminat prou... Després de buscar el centre (Albacete té centre?) Hem trobat un restaurant gallec que ens han deixat seure i fet!!! 23.30 i ens estaven servint un entrecot i unes paletilles de xai. Com veieu un dia molt ... d'això ... molt!

Apa... Ja us deixem... Bona nit!!!