De botijos, de cavallers i de Lucifer amb 50 graus...

Bon dia!

Avui hem començat el dia amb força energia! bé, si us hem de ser sincers, gens d'energia. Però tocava acomiadar-nos d'Albacete i visitar llocs en ruta, així que... Quin remei! Llevar-nos i fer camí com deia en Serrat!

El primer que hem fet és les maletes i anar a esmorzar per agafar forces. Després d'una parada tècnica a la farmàcia (Compeed "del falso", t'estimem!), hem començat la nostra ruta cap a terres d'interior, seguint les passes del Quixot.

Primera parada ... Miguelitos Ruiz! (l'Albert tenia un tema pendent amb la gent de la feina, així que venint de camí no podiem deixar passar l'oportunitat. La pregunta és... arribaran els Miguelitos a l'oficina?). Aquests es fan al poble de La Roda, Albacete. Son una mena de petits mil-fulls (tradicionalment de crema, però ara ja en fan de diferents xocolates).

Estava clar que s'havien de provar per donar el vistiplau així que, un segon cafè abans de continuar acompanyat amb aquestes petites delícies.

Ara sí, tocava fer kilòmetres per arribar al nou destí: Alcázar de San Juan (des d'on estem escrivint aquestes línies). Una vegada fet el check-in, a dinar a Toboso, el poble de Dulcinea! Hem dinat de meravella per un preu més que competitiu. Avui hem tastat els "Duelos y quebrantos", les "gachas manchegas", el "pisto manchego" i un milfulles de pollastre amb verdures, deliciós!

15.30, El Toboso ... una temperatura entre 40 i 50 graus (el cotxe al sol ens marcava 52 graus, podeu imaginar). Doncs res, havíem de sortir a fer una volta pel poble, que per cert és prou bonic. Això sí, no us penseu que estem grillats del tot, la volteta l'hem fet amb cotxe 😛. I com no podia ser d'una altra manera hem visitat la casa de Dulcinea, aquell amor platònic del Quixot.

Es tractava d'una recreació d'una casa de gent adinerada de poble de les contrades manxegues del segle XVI. La part més impactant ha estat veure que la gent amb diners podia disposar de molins propis i en el cas d'aquesta recreació, una premsa gegant al pati.

Acabada la visita a la "casa de Dulcinea" i havent "gaudit" d'una temperatura "suportable" hem agafat de nou el cotxe per anar a visitar un altre dels punts claus del viatge: el castell de Belmonte. Un indret que havíem assenyalat per ser el castell on s'hauria ordenat cavaller Don Quixot.

Quina ha estat la nostra sorpresa (és difícil que capteu el to irònic a través del blog) en saber que el va fer aixecar el nostre vell conegut Don Juan Pacheco, marquès de Villena!

Un castell erigit a mitjans del segle XV i el més modern que va aixecar Don Juan perquè va ser l'últim que va finançar. Una vegada va aconseguir arribar a tenir el títol de Marquès de Villena, després de lluitar al costat del rei Enric IV de Castella, va decidir aixecar un castell al seu poble Belmonte per mostrar el poder que llavors ostentava.

Una de les curiositats d'aquest castell va ser que el seu pati d'armes era de planta triangular. Una novetat en aquell moment que encara cap castell a Espanya tenia i que venia portat per les noves tendències dels arquitectes d'aquell moment. El castell va funcionar com a refugi de la "reina de Castella i Portugal" Juana la "Beltraneja" que va ser protegida directa de Juan Pacheco. Per desgràcia, en perdre la guerra de successió castellana en vers la autoproclamada reina Isabel la Catòlica, les propietats de la família Pacheco van anar caient. Concretament el castell de Belmonte, no va a tornar a gaudir d'esplendor fins que la emperatriu "Eugenia del Botijo" (com diu l'Albert, tot i que per als més puristes del Montijo) va iniciar una restauració important al s.XIX. Ara podeu entendre per què a les fotos es veuen dos tipus de construcció tan dispars.

Ha estat interessant escoltar una mica de la vida i el que va aconseguir Eugenia del Montijo, va ser impulsora de les vacances d'estiu dels treballadors, va incidir en el tema del sufragi universal, va importar modes de paris com les sabates de taló, va canviar la tradició on les núvies vestien de negre en les noces per l'actual blanc ...

Tot i que estàvem (o millor dit, estem) destruïts amb aquestes temperatures ha estat una visita bastant interessant.

Al acabar ja eren pràcticament les 19:00 així que no teniem temps de gaire bé res ... o sí?

Com que no havíem fet gaire cosa més avui, hem trobat un molí de vent en bones condicions a Belmonte, molt a prop del castell. Així que ens hem parat a fer unes fotos. Es curiosa aquesta mena de biga que els hi surt per darrera no? Doncs té una explicació ben simple. Es tracta del suport per on es pot moure el sostre del molí per tal d'encarar les aspes per on bufa el vent.

Veient el molí a Belmonte, ens hem animat així que hem decidit parar a Campo de Criptana. Un poble emblemàtic per dos motius, va ser on va néixer Sara Montiel (cosa que realment ens importava el mateix que ens importa un rave) i per tenir un camp de molins (segurament el que tothom tenim al cap quan pensem en Castella la Manxa) i que van ser els molins que es va trobar el Quixot quan els va confondre amb gegants.