De festes marianes, festes medievals i mecanismes de molins...

Bon dia!

Avui ens hem llevat a Alcázar de San Juan, en diumenge i un dels festius més destacats dins el calendari, així que "pintaven bastos" a l'hora de poder veure coses... I la veritat és que no ha estat ben bé així: ens hem trobat molts locals oberts i hem acabat esmorzat xurros i porres, com uns senyors! Així que després d'esmorzar i fer el check-out hem fet via cap al nord-est...

Propera parada: Consuegra! Vam triar aquest destí perquè anava de camí i tenia un castell bonic, molins de vent i una presa romana (la més gran, segons la publi). Ho tenia tot per cridar la nostra atenció i això va fer... El lloc està relativament a prop d'Alcázar, i també a prop de la nostra propera parada i fonda. Així que maletes al cotxe i en ruta!

En arribar, ens ha costat una mica trobar al castell (hi ha rutes que ens refiem més del senyor gúguel que no pas del GPS del cotxe), però quina ha estat la nostra sorpresa en trobar-nos que ens barraven el pas... Uns senyors molt amables de Protecció Civil ens han fet passar a un pàrquing més o menys improvisat, i un cop aparcats una informadora de l'ajuntament de Consuegra ens ha dit que avui no es podia passar més a dalt perquè celebraven el "Consuegra Medieval", que les visites eren teatralitzades i que les entrades estaven exhaurides... Snif snif!

Hem tingut un pla "de consolació", ja que podíem visitar un molí (el "Bolero"), pujar en el bus fins el castell i els molins (encara que no podíem entrar, podíem passejar per fora).

I com tot era pel mòdic preu d'1,5€, hem preferit fer-ho! Així que ens hem esperat el bus, hem pujat fins dalt la carena, hem caminat fins els darrers molins i, en arribar al penúltim, hem començat a sentir música... Però no música bé, música super enllaunada... Ens ha cridat l'atenció que aquest era l'únic molí que tenia les veles posades menys en una aspa... En donar la volta i veure la porta del molí (de nom "Rucio") hem vist una botiga de souvenirs amb l'altaveu a la porta. Hem entrat a fer una ullada, ens ha explicat que amb l'entrada que teníem podíem pujar a veure'l, i que si ens venia de gust podíem veure el "tutorial" que anaven a fer de com posar les veles a l'aspa.

Així que pel mòdic preu que ens havien proposat hem pujat en bus (amb aire condicionat), hem vist dos molins i l'exterior d'un castell, ens han fet un tutorial de com funcionava i una classe magistral d'història dels molins i les seves peces.

Resulta que el pal de govern dels molins (un pal gegant d'uns 16 metres que es veu per la cara contrària a les aspes) es pot desancorar i, un cop alliberat, es pot girar de manera que fa rotar tot el sostre cònic del molí! Molt heavy veure-ho en directe... El guia ha començat a escalar per una de les aspes i ha començat a passar trossos de corda de la tela per sortints de la fusta i un cop arriba a baix (a l'extrem) el lliga. Empeny l'aspa perquè pugi i agafa la següent per poder-la baixar... Els moliners deurien ser molt forts!!!!

Si ens situem dins, trobem que hi ha tres pisos al molí: la moledera (l'àtic), la "camareta" (la planta intermitja), i el "silo", la planta baixa, per on s'entra. A la moledera, el pal de govern entra dins el sostre i queda connectat al con superior. Protagonitza la sala la roda Catalina: una roda inmensa amb 40 dents, connectat a la seva vegada a la llanterna (una altra peça d'engranatge que va subjecta a la pedra "volandera" (pedra de forma rodona i plana, d'una tona de pes, i amb un gravat que variava segons el gra que havia de moldre), i que reposava sobre la pedra "solera" (pedra amb la mateixa forma que la volandera i que quedava fixa al terra de l'àtic). Aquesta tenia uns forats per on sortia el gra molt i queia al pis de sota, filtrat i llest per empaquetar.

En total, tot el mecanisme que movia el pal de govern per orientar les aspes de cara a aprofitar més el vent carregava unes 7 tones. I com sabien cap on s'havia de girar? Doncs perquè a la moledera tenien finestres orientades a cada vent, de manera que tenen una rosa dels vents amb finestres petitones per saber quan tocava moure el pal del govern. També val a dir que les pales tenen forma helicoïdal, de manera que jugant amb les veles que posessin a les aspes (o no), sumat a les politges de fre que té la roda Catalina podien jugar amb la velocitat que adquirien les pedres per no cremar la farina.

Vist això, hem iniciat el descens a peu des de la carena (l'aire condicionat és per covards), i anant una mica a marxa ràpida perquè la Marta havia perdut el mòbil, hem arribat al pàrquing admirant com l'única ombra que havíem trobat per deixar el cotxe s'havia esfumat com per art de màgia... I endevineu on estava el mòbil? Ben a la vista i al sol, dins el cotxe...

Ja que érem allà i ens hem quedat sense castell, hem decidit anar a veure la presa romana de Consuegra. I, què voleu que us digui? Que després de perdre tota la fe en els GPS (ni el senyor Gúguel ens inspirava confiança), ni els camins, ni passar-nos 20 minuts anant a 20km/h i que el cotxe acabés que no es pogués reconèixer ni el color original, de caminar per un hort amb vinyes, tomàquets i carbassons, hem arribat a la paret de la presa romana de Consuegra... Gairebé passo el teclat a una altra persona perquè ho descrigui millor...

No hi ha millor forma de descriure el que intenta dir la Marta que simplement fer servir el que ha dit en Jordi al cotxe quan hem arribat. On veieu la presa? Allà aquell mur que es veu darrera les vinyes. Aaaah, molt bé, doncs ja està vist, anem!

Tenia tota la raó, ni estava conservada, ni restaurada, ni res de res, era simplement ... una paret baixeta al mig del camp de vinyes.

Així que acabada aquesta part de la visita cultural hem posat rumb a Toledo prèvia parada a un poblet proper per dinar, Mora.

En arribar a Toledo, hem seguit les instruccions per arribar a l'apartament que havíem reservat. Hem hagut de deixar el cotxe fora del casc antic i caminar uns 10 minuts fins el lloc en qüestió. Ahhhh però això no havia de ser tan fàcil. Com si d'un "scape room" es tractés, hem posat el codi que ens han enviat al mòbil a la porta principal per accedir a l'edifici, però per poder entrar dins el nostre apartament necessitàvem un altre codi. A la porta de l'apartament havia una petita "capseta" que s'obria amb un codi que no teniem, on estava ficada la clau del mateix. Trucada per demanar pista al "game master" i arreglat, hem acabat el puzle. Quina ha estat la nostra sorpresa quan al entrar a l'apartament ens ha rebut un aire fresquet que sortia per tot arreu (gràcies a l'aire condicionat general de l'apartament). Ha estat el nostre petit oasi d'avui, que com ja va sent la tònica del viatge la calor ens ha tornat a escanyar.