D'epic fails, castells sinexits, passadissos borratxos i piscines

 "El sinexit castillos era bonico porque tenía unas bolicas pegadas bajo las torrecicas..."

Bon dia! No patiu, no ens ha donat un cop de calor, ni ens hem tornat bojos... Avui ha estat un dia d'impàs, per dir-ho bonic. Ara us ho explicarem, però abans un petit incís.

Potser us estareu preguntant que és això dels passadissos borratxos. Bé, ahir vam arribar cansats del cop de calor i les visites que vam fer i no us vam explicar ben bé com era l'allotjament en el que estem. No seria gens interessant si no fos per una peculiaritat en la seva construcció. Potser algú de vosaltres ens sap explicar el motiu. Bàsicament es tracta que tot l'apartament està construït en un pla inclinat. Sí, sí, com ho sentiu. El terra fa una pendent bastant pronunciada i les parets estan completament inclinades (tot i que sembla que estigui fet de forma intencionada). Això fa que quan te n'oblides d'aquest fet i et poses a caminar pel passadís, tens una estranya sensació com quan vas una mica "empitufat" com diu un amic nostre.

Ara sí, aquí va la nostra aventura d'avui!

Segons el plànning original, avui havíem d'anar a dos castells: els de Guadamur i el de Montalbán. Són a poca distància de Toledo (uns 15 minuts), així que avui havia de ser una ruta fàcil i curteta, donant-nos descans. Hem començat buscant un lloc per anar a esmorzar, i... No us recomanem que matineu molt un dilluns d'agost si se us acut venir a Toledo. Només hem trobat un lloc obert, a Zocolàndia (la plaça Zocodover, batejada per Albertus), i n'hi havia molta cua. Després de donar una volta per trobar un cafè, hem trobat un lloc anomenat "Il Cappuccino", on  les nostres esperances s'han esvaït quan hem comprovat que només feien cafès per endur... Per si no heu estat mai, el casc històric de Toledo és a una muntanya, amb bonics carrers empedrats i costeruts; és per això que no ha estat gaire agradable fer un passeig en dejú... La nostra recerca ha acabat en una terrasseta (avui la temperatura ens ha donat una treva i pel matí es notava més fresqueta), on hem esmorzat sense grans luxes però fent-nos molt de servei!

Un cop esmorzats, hem agafat el cotxe i cap a Guadamur! Allà teníem opció de veure el castell, d'anar a la piscina i fins i tot anar a un spa! Era un dia força esperat per nosaltres, i la possibilitat de massatge ens tenia força il·lusionats. Així que hem posat l'adreça de castell al GPS i hem anat cap a l'oficina de turisme. 

Ja des del cotxe hem vist l'imponent castell. "Anda si és com el Cinexin Castillos", ha dit l'Albert només veure-ho. El típic castell de conte amb les torres volants.

En arribar, hem trobat l'oficina de turisme tancada, amb un bonic rètol que deia "16 de agosto completo". 1r epic fail! Hem trucat a quatre telèfons que posaven i no ens ha respost cap. 2n epic fail! Així que, seguint per bingo, hem decidit donar una volta al castell per veure'l per fora. Una muralla anacrònica al castell l'envoltava, i fins i tot impedia la visió en segons quins trossos... La visió de turistes tornant amb cara de pocs èxits no ens ha acompanyat en l'optimisme. Bingo fails!

Ens hem assegut al davant de la capella de la Nativitat (la placeta era molt mona) i des d'allà hem trucat al castell de Montalbán, perquè la Marta no estava molt convençuda de poder-lo veure avui... Efectivament, quan han respost ens han confirmat que només fan visites guiades en cap de setmana, i no són permeses les visites lliures. Pòquer de fails!

Vaja, sembla que no era Cinexin Castillos, més aviat "Sin Èxit Castillos"! (una frase ben encertada del Jordi al marxar de Guadamuuuuur)

Quan hem decidit conformar-nos amb la piscina i l'spa (encara no ho teníem tot perdut...), hem anat a informar-nos i, si la cosa quadrava, ja quedar-nos. Quan hem aconseguit que algú ens atengués ens ha confirmat que la piscina obria per la tarda, però que l'spa no obre fins l'octubre. Repòquer de fails i estocada anímica important...

Amb el cor trencat i l'esquena suada hem decidit fer via cap a Toledo, deixar el cotxe i provar d'anar a visitar l'Alcàsser, que segons el senyor Gúguel estava obert... Bé, no ens enrotllarem gaire, només comentar-vos el que ha dit la Marta quan ha vist tot el percal: "és més inútil que un dilluns d'agost a Toledo". Òbviament, tot tancat; i quan diem tot, ja us podeu imaginar... Epic fail remeiable demà.

Coneixedors que amb la panxa plena tot és més bonic i més de color de rosa, hem decidit que, vistes les hores, calia anar a dinar. En vistes que l'únic pla viable que podia haver-hi era piscina, i que per anar a una piscina descoberta amb possibilitat de lectura a l'ombra era sortir de la ciutat imperial, hem triat el poble de Cobisa com a destí. I com l'Albert és el conductor habitual (i, de fet, l'únic), ha preferit dinar a lloc de destinació per evitar la nyonya post-dinar. Així que rumb cap a Cobisa! Però no ens oblidem dels epic fails, no fos cas que quelcom sortís bé... Dels tres restaurants que hem provat per dinar, a dos ens han dit que obrien només en cap de setmana. Que com a pla està molt bé, però ens complicava la intendència i el voltar del tarannà del dia. Així que hem triat presentar-nos al tercer restaurant i deixar que l'atzar decidís...

I sí, aquest cop ha anat bé! Era un restaurant de carretera que complia les tres B, hem dinat genial i ja érem a prop de la nostra ansiada remullada! Després de dinar, de cap a la piscina i migdiadeta a l'ombra dels arbres... El relax ha estat a un nivell tan alt que ens hem oblidat de fer fotos 😅

I sabeu el trenet típic que corre per les ciutats i que passeja els guiris per ensenyar-los els llocs més turístics? Doncs sí, per acabar el dia hem decidit que ens convalidava la visita turística d'avui, per poder-vos escriure alguna cosa bonica i profitosa (que per això ens llegiu, en teoria 😜). El que ens ha quedat clar, és què Toledo, és una ciutat plena d'història i de llegendes. Entre d'altres, durant el nostre passeig amb el trenet turístic ens han explicat la típica història d'amor entre una joveneta musulmana i un cristià i que en assabentar-se els moriscs va acabar decapitada. O retalls d'història dels reis Catòlics, que anaven a fer-se la seva tomba a Toledo i van acabar construint la tomba reial a Granada després de la reconquesta. Així que ens han passejat, ens han explicat cosetes de Toledo i ho hem gaudit molt!