Dia sense cotxe a les vacances

 Bon dia pel matí!

Avui aprofitem l'únic dia que hem anat de vianants durant tot el nostre periple per escriure el blog abans d'hora: encara que sembli mentida, són les 19h i ja ho hem visitat tot! Simplement volem anar a sopar amb tranquil·litat i sense el neguit d'haver d'escriure el blog a les tantes, treient-nos hores de son. Així que, per un dia, ens perdonareu i ens agafem unes horetes de festa!

El dia ha començat anant a esmorzar xocolata amb xurros i un entrepà amb cafè (depenent la persona que us ho expliqui, serà un menú o un altre). El dia prometia llarg, i ja l'hem començat adormint-nos de pur esgotament, així que a l'hora d'esmorzar ja anàvem tard segons el nostre plànning... Així que fora presses i a donar-nos un petit homenatge.

El dia començava amb la visita a l'Alcàsser de Toledo. La veritat és que visitar el palau imperial, del que es comencen a tenir constància des de l'època dels romans, ens feia força il·lusió, encara que ara sigui la seu del museu de l'exèrcit... Teníem aquella petita esperança que només una part l'ocupés aquesta "exposició" i la resta poder veure estances reials i aquestes coses (aquí és on van rebre Hernán Cortés quan va venir de les seves expedicions cap a l'oest del globus terraqüi...) Doncs no han respectat res i tot és una megaseu d'armes, quadres, bustos creepy i molts vestits antics... Tot de la temàtica que podeu imaginar. L'únic espai que han respectat és el despatx del coronel Moscardó, cap de la resistència franquista dins l'Alcàsser durant el seu assetjament (això, curiosament, sí que l'han respectat tal com era al 1936...). Per la nostra part, i si els meus companys no volen afegir res més, donem per finiquitada la visita de l'Alcàsser.

Sembla mentida, però això de fer de "guiris" en els museus cansa bastant (no us passa a vosaltres?). De totes formes, no podíem parar, avui teniem un plànning ben elaborat. Ara ens tocava la imponent Catedral de Toledo. Es tracta de la catedral primada (que com podeu suposar, vol dir simplement que té un reconeixement dient que va per davant de totes la resta del regne). Realment és un edifici imponent. Per entrar a veure-ho hem hagut de fer una petita cua d'uns 15 o 20 minuts per comprar l'entrada, així que podeu imaginar que és una de les principals "atraccions" del casc antic de la ciutat. Es tracta d'una catedral d'estil gòtic amb una planta de 5 naus. Plena de petites capelles (com els hi passa a totes) i sobretot plena d'obres d'art (una característica també bastant habitual no?). En aquest cas, a banda de tenir un majestuós ostensori que guarda dues custòdies (una d'elles feta amb amb 17 kg. d'or pur que va donar a la catedral Isabel la Catòlica), també guarda una petita col·lecció de quadres a la sagristia amb obres fetes per Raffaello Sanzio, Berruguete, Tiziano, el Greco o fins i tot un Caravaggio que tenien en restauració.

La veritat és que ha estat un matí ben aprofitat (tot i que si ens pregunteu que pensem de l'Alcàsser ... millor no pregunteu). Ara sí, parada necessària per dinar. Avui ens ho havíem ben guanyat, no creieu?No hem fet gaire volta per trobar un lloc on seure i repostar, potser perquè el cansament era tan acusat que no hem estat gens exquisits. Hem dinat prop del Taller del Moro, en un restaurant healthy que no ha impedit que dinéssim unes carcamusses toledanes amb patates fregides o una lassanya. 

Com érem a prop del Taller del Moro, hem anat en acabar de dinar. Resulta que era un antic palau del s. XIV amb una arquitectura molt típica toledana i de l'Al-Andalus. Els palaus a l'edat Mitjana no eren allò que Disney ens ha posat al nostre imaginari popular: eren sales principals on els nobles feien banquets amb música i rebien convidats importants per així demostrar el seu poder (ho explica molt bé a "Las Partidas de Alfonso X el Sabio", del segle XIII). Posteriorment, va ser transformat en l'església de Santa Eufèmia; a finals del segle XVIII ja se'l coneixia com a "Casa del Moro", i servia com a taller de pedra picada ("canteria") i magatzem per la catedral. Visualment, destaquen les policromies en quatre tons diferents: vermell, verd, blau i negre. Un espai petit comparat amb la catedral que hem vist al matí però molt bonic. Si veniu a Toledo no deixeu de passar-hi!

Encara no havíem acabat amb les visites culturals per Toledo. Toledo es una ciutat fundada en ciments de tres cultures: cristiana, jueva i musulmana. Ara era el torn d'anar a veure una de les 2 sinagogues que encara es conserven com a tal a la ciutat: la "Sinagoga del Tránsito". Actualment, Toledo no té cap comunitat jueva així que les sinagogues no estan en ús, i és per aquest motiu que només entrar es pot veure una sala diàfana, que hagués estat abans el santuari (tot i que no disposava ni de l'amud, el púlpit des d'on es dirigeix la pregaria, ni de l'arca, l'armari de fusta on es guarden les sagrades escriptures, ni molt menys de cap Torà, les sagrades escriptures en si). Això sí, al que hagués estat antigament la biblioteca, unes sales annexes al propi santuari, ara disposen d'unes vitrines on queda d'alguna manera musealitzada la cultura sefardí que va estar arrelada a Toledo.

Malauradament ens hem quedat amb les ganes de poder visitar algun edifici de l'última de les cultures, la musulmana. Però totes les mesquites que hem pogut trobar han estat reconvertides o han estat tancades tots aquests 3 dies, així que ja tenim excusa si volem tornar-hi.

Per acabar el dia rodonet, hem aprofitat de tornada a l'apartament a visitar un petit jaciment amb unes termes romanes. Hem pogut veure una part del caldarium i el tepidarium de les termes així com l'hipocaust (una mena de forn que es feia servir per escalfar l'aigua de les termes).

Quan hem acabat no ens quedava més que regalar-nos una estona en una terrasseta amb una birra per recuperar una mica l'alè i de tornada a l'apartament. Una cosa que hem pogut constatar és que els mapes estan a una escala incorrecta: sembla que tot estigui més lluny del que realment hi és. En un dia hem pogut recórrer tot el casc antic de banda a banda en un màxim de 20 minuts per trajecte... Però de totes maneres, ens hem guanyat un descans, no? I la temperatura comença a acompanyar i no és tan extrema com aquests dies!

Demà més i millor, que ens torna a tocar ruta! Pensarem en tots vosaltres mentre sopem amb una bona cerveseta artesana. Bona nit!